Contents de mostrar-vos el resultat d’un d’aquests tallers durs que convenen ser subratllats. Com deia el barbes de Tréveris, l’educador ha de ser educat, i en aquest cas qui més ha après en aquest procés hem estat nosaltres.
Es tracta d’una cançó creada per joves migrants que, un cop superada la majoria d’edat, es veuen al carrer abandonats a la seva sort i sense gairebé cap suport social i institucional.
Sense un lloc on viure, sense papers, sense oportunitats d’aprendre la llengua del país, sense cap possibilitat de progressar, a l’inici de l’activitat van preguntar-nos -amb raó, i emprenyats- de què servia cantar quan no tens ni papers ni diners.
Malgrat compartir la idea amb ells que les necessitats espirituals sempre van després de les materials, junts vam fer aquesta cançó per explicar la seva situació.
Quan tot allò que han anhelat s’ha fet cendres i només sobreviure ja és una lluita, hem pogut arrencar-los algun somriure i molta ràbia, i malgrat que no és molt, volem pensar que és més que res.
Des de Versembrant, #Chapter2 i Impro Productions hem volgut acompanyar d’alguna manera aquesta situació tan dura. Us deixem amb la seva creació. Pugeu el volum a les veus que no s’escolten.
Los artistas del puente – Sueños
La llei d’estrangeria per la Reina Sofia!