Fa mesos les sòcies de la cooperativa Versembrant vam iniciar un debat sobre les bestretes cooperatives (així és com anomenem el nostre sou a les cooperatives!). Com sabeu, Versembrant és una entitat sense ànim de lucre. Això vol dir que les persones sòcies no ens repartim els excedents cooperatius a finals d’any sinó que els reservem per enfortir la cooperativa. I això vol dir també que som lliures per tal d’establir democràticament els criteris que ens semblin més oportuns a l’hora de remunerar el nostre treball.
Pensar que una igualtat nominal absoluta en les remuneracions és justa és absurd, perquè no totes les persones sòcies tenim les mateixes necessitats. Per iniciar el debat, ens vam orientar per la idea que un dret igual és en el fons un dret a la desigualtat:
El dret només pot consistir, per naturalesa, en aplicar una mesura igual; però els individus desiguals (i no serien diferents individus si no fossin desiguals) només es poden mesurar per la mateixa mesura sempre que se’ls col·loqui sota un mateix punt de vista i se’ls miri només en un aspecte determinat; per exemple, en el cas donat, només com a obrers, i no s’hi vegi cap altra cosa, és a dir, es prescindeixi de tota la resta. Prosseguim: un obrer està casat i un altre no; un té més fills que un altre, etc. A igual feina i, per tant, a igual participació en el fons social de consum, un obté de fet més que un altre, un és més ric que un altre, etc. Per evitar tots aquests inconvenients, el dret no hauria de ser igual sinó desigual.
K. Marx (1875): Crítica al Programa de Gotha
Així doncs, vam fer un esforç per tal d’objectivar les necessitats que valoràvem que havíem de tenir en compte alhora d’establir la bestreta de cadascú. Si això et genera dubtes, has d’entendre que no són el mateix les necessitats humanes bàsiques, que tenen un caràcter universal i són finites, que els mers desitjos subjectius de cada individu, que a més són potencialment infinits i estimulats pel consumisme capitalista1. Aquest procés deliberatiu ens va portar a identificar les següents necessitats, que des d’aquest mes d’abril ja han condicionat la bestreta de cadascú, i que es podran seguir ampliant si l’assemblea de sòcies així ho decideix (i el compte de resultats ho permet!):
- Responsabilitats familiars. Fins a un 12% més de bestreta segons les “càrregues” (no ens agrada aquesta paraula) tant descendents com pares i mares. Aquesta bestreta extra augmenta des de 0,5 càrregues (per exemple, per un fill cuidat a mitges amb algú fora de la unitat de convivència de la sòcia) fins a un màxim de 3. Per exemple, la persona que més responsabilitats familiars assumeix ara mateix a la cooperativa obté 228 euros més que el seu salari brut.
- Factor habitatge: Fins a un 6% més de bestreta segons el % que la sòcia ha de destinar al lloguer del seu habitatge en relació al seu sou brut.
- Cobertura cooperativa de serveis de salut i benestar: dentista, psicòleg, psiquiatre, fisioterapeuta i oftalmòleg (ulleres). Són necessitats que no cobreix la Seguretat Social. La cooperativa assumeix el 50% d’aquests serveis essencials. En el cas del dentista, sempre que siguin tractaments essencials. En el cas de les ulleres, el 100%.
I no s’acaba aquí la cosa. El debat sobre les necessitats va fer emergir altres discussions que van derivar en l’acord d’incorporar dues mirades complementàries a la de les necessitats: la de com valorar els diferents graus de responsabilitats dins de la cooperativa (sense essencialitzar cap tipus de capacitisme), i també la de les diferents aportacions en termes de treball: el principi de justícia distributiva “a cadascú segons les seves necessitats” no pensem que sigui contradictori amb el principi “a cadascú segons el seu treball”. Ens expliquem a continuació.
En relació a les responsabilitats, hem decidit posar en valor un perfil de socis que pel seu rol dins la cooperativa tenen més dificultats per a poder desconnectar puntualment de les seves tasques a Versembrant, i que alhora assumeixen tasques de representació que poden tenir un impacte jurídic personal. La proposta és que aquesta dinàmica, que ha sorgit naturalment fins ara, sigui reconeguda i alhora esdevingui rotatòria en el futur.
En relació a valorar les aportacions de treball diferencial (no tothom té les ganes d’aportar la mateixa energia i temps al projecte), que en termes mercantils coneixem com a productivitat, hem llistat una sèrie de tasques que són especialment beneficioses pel compte de resultats de la cooperativa (ideació, lideratge i execució de projectes grans, licitacions o subvencions considerables, entre altres) que ens permeten alinear els incentius de les sòcies amb els de la cooperativa, i que per tant també seran recompensades econòmicament. També hem incorporat com a mesura de la productivitat la possessió d’una titulació universitària o d’una forma superior orientada a les tasques de la sòcia a la cooperativa, mesura que ens ha generat dubtes però que finalment hem incorporat com un factor menor (3% com a màxim en el cas d’un grau universitari o superior). Finalment, dins d’aquest calaix de la “productivitat” també hem incorporat un extra per la fidelitat, depenent dels anys que la persona sòcia porta a la cooperativa.
El debat, en tot cas, no ha acabat. I malgrat que ja es reflecteix en les remuneracions presents, serà revisat en el futur per detectar possibles millores i atendre millor el benestar de les persones sòcies.
Praxi, consciència i llibertat!
- Madorrán, C. (2023) Necesidades ante la crisis ecosocial: Pensar La Vida Buena en el Antropoceno. Madrid (España): Plaza y Valdés Editores. ↩︎